Escrolea hacia abajo para castellano
Les tres instàncies de la instal·lació.
1 L'estar vius
La primer instància és un paisatge sonor format per relinchos, gemecs, bels, grunyits, cacareos i xiscles, així com sons que donen compte del desplaçament en l'espai d'aquests, com el so dels cascos dels cavalls impactant contra el terra o els dels esquellots que porten les vaques.
Inclou aquest paisatge sonor també sons treballats mitjançant granulació, amb la intenció de deixar constància de la influència de l'humà, de la seva ombra, tant en l'àmbit exclusivament sonor, com en l'àmbit conceptual. No escoltem els sons d'animals realment lliures, escoltem els sons d'animals controlats, dominats per l'humà, o ben tancats en un graner, o amb un esquellot penjant del seu coll (la fi última del qual no és generar una trama sonora bonica, sinó controlar la seva ubicació), o el so de les ferradures dels cavalls, que certament no porten els cavalls salvatges.
Aquesta instància s'espacialitza cuadrafónicamente, sent el moviment de les fonts variable i aleatori generat a partir d'un patcher específic de Max (mitjançant ambisonics).
En aquesta instància es projecta també la Declaració universal dels drets de l'animal proclamada el 15 d'octubre de 1978 per la lliga internacional, de la qual el preàmbul resa el següent:
“Considerant que tot animal posseeix drets.
Considerant que el desconeixement d'aquests drets ha conduït i continua conduint a l'home a cometre crims contra la naturalesa i contra els animals.
Considerant que el reconeixement per part de l'espècie humana dels drets a l'existència de les altres espècies animals, constitueix el fonament de la coexistència de les espècies en el món.
Considerant que l'home comet genocidi i existeix l'amenaça que continuï cometent-ho.
Considerant que el respecte cap als animals per l'home està lligat al respecte dels homes entre ells mateixos.
Considerant que l'educació ha d'ensenyar, des de la infància, a observar, comprendre, respectar i estimar als animals”.
2 El ser assassinats
La segona instància és una peça per a “veu i cinta”, recitant la veu textos d'un manual de prevenció de riscos laborals de la indústria de l'alimentació en l'escorxador, més precisament la línia de bestiar boví, la línia de bestiar porcí, la línia de de llana i la línia d'ocells, on s'expliquen les maneres segures de rebre als animals no humans, matar-los, dessagnar-los, llevar-los les vísceres etc.
La veu és sintètica (havent usat específicament la veu del servei de traducció de Bing Microsoft translator) i ha estat processada i equalitzada de tal manera com perquè recordi a les veus gèlides i impersonals que sonen en supermercats i aeroports.
Tots els sons que “acompanyen” al text, són originals i realitzats a manera de Foley, a vegades de manera més realista, altres menys, alguns gravats ex profeso, altres creats per mitjà de sintetitzadors.
Cada línia de bestiar està precedida del següent encapçalament: “Manual de riscos laborals. Indústries de l'alimentació”, acompanyat sempre del mateix grup de sons, creant una sort de marca sonora. Això es fa amb la finalitat de reforçar la repetició, recordant així d'alguna manera al treball repetitiu que es produeix en una línia de muntatge, tal i com es fa en la indústria càrnia.
Es contraposen en aquesta peça llavors la manera antisèptica de relat del manual de prevenció de riscos laborals, amb el fet irrefutable del qual som silenciosos còmplices: la mort sistemàtica i organitzada de milions d'animals no humans.
Aquesta sort de peça electroacústica, els textos de la qual són recitats en castellà i en català, és en stereo.
3 El ser exposats en un aparador
La tercer instància és un paisatge sonor hexafónic (que s'espacialitza usant ambisonics) exclusivament creat amb sons electrònics i que obeeix a la sonificació de dades extretes del Ministeri d'Agricultura, pesca i alimentació (Sacrifici de bestiar, 2021).
D'aquesta web s'han extret la quantitat de resis matades cada mes, durant l'any 2021, específicament del bestiar boví, oví, caprí, porcí, equí i ocells, tal com es mostra en els gràfics a continuació.
A partir d'aquestes dades es generen 216 sons electrònics (Tongemische - sumatòries de 5 sinusoides) que s'executen/controlen/activen a partir d'un número aleatori que oscil·larà entre 1 i 15415 (en el cas del bestiar boví), entre 1 i 8763 (en el cas del bestiar oví i caprí), entre 1 i 5988 (en el cas del bestiar porcí), entre 1 i 15415 (en el cas del bestiar equí) i entre 1 i 4325 (en el cas d'ocells).
Aquests números obeeixen a la quantitat total d'aigua que s'usa per a generar 1kg de carn del respectiu bestiar.
La quantitat d'aigua que s'usa per a generar un quilo de carn va ser presa de la següent taula:
Ara bé, cal aclarir que, per exemple, dels 15415 litres que s'usen per a produir carn bovina el 93% és el que es coneix com a aigua verda, (aigua que procedeix de la pluja) i la resta és aigua blava (aigua d'origen superficial o subterrani) i aigua grisa (aigua utilitzada per a descontaminar els efluents i reciclar-los). La comunitat científica considera que es necessitarien entre 550 i 700 litres per a produir un quilo de carn de boví (incloses aigua grisa i aigua blava). D'acord amb l'Agència Nacional de Recerca Agronòmica Francesa (*INRA), 1 quilo de carn empraria 50 litres d'aigua “real” (aigua blava) del cicle.
Las tres instancias de la instalación.
1 El estar vivos
La primer instancia es un paisaje sonoro formado por relinchos, gemidos, balidos, gruñidos, cacareos y chillidos, así como sonidos que dan cuenta del desplazamiento en el espacio de los mismos, como el sonido de los cascos de los caballos impactando contra el suelo o los de los cencerros que llevan las vacas.
Incluye este paisaje sonoro también sonidos trabajados mediante granulación, con la intención de dejar constancia de la influencia del humano, de su sombra, tanto en el ámbito exclusivamente sonoro, cómo en el ámbito conceptual. No escuchamos los sonidos de animales realmente libres, escuchamos los sonidos de animales controlados, dominados por el humano, o bien encerrados en un granero, o con un cencerro colgando de su cuello (cuyo fin último no es generar una trama sonora bonita, sino controlar su ubicación), o el sonido de las herraduras de los caballos, que ciertamente no llevan los caballos salvajes.
Esta instancia se espacializa cuadrafónicamente, siendo el movimiento de las fuentes variable y aleatorio generado a partir de un patcher específico de Max (mediante ambisonics).
En esta instancia se proyectará también la Declaración universal de los derechos del animal proclamada el 15 de octubre de 1978 por la liga internacional cuyo preámbulo reza lo siguiente:
“Considerando que todo animal posee derechos.
Considerando que el desconocimiento de dichos derechos ha conducido y sigue conduciendo al hombre a cometer crímenes contra la naturaleza y contra los animales.
Considerando que el reconocimiento por parte de la especie humana de los derechos a la existencia de las otras especies animales, constituye el fundamento de la coexistencia de las especies en el mundo.
Considerando que el hombre comete genocidio y existe la amenaza de que siga cometiéndolo.
Considerando que el respeto hacia los animales por el hombre está ligado al respeto de los hombres entre ellos mismos. Considerando que la educación debe enseñar, desde la infancia, a observar, comprender, respetar y amar a los animales”.
2 El ser asesinados
La segunda instancia es una pieza para “voz y cinta”, recitando la voz textos de un manual de prevención de riesgos laborales de la industria de la alimentación en el matadero, más precisamente la línea de ganado vacuno, la línea de ganado porcino, la línea de lanar y la línea de aves, en donde se explican las maneras seguras de recibir a los animales no humanos, matarlos, desangrarlos, quitarles las vísceras etc.
La voz es sintética (habiendo usado específicamente la voz del servicio de traducción de Bing Microsoft translator) y ha sido procesada y ecualizada de tal manera como para que recuerde a las voces gélidas e impersonales que suenan en supermercados y aeropuertos.
Todos los sonidos que “acompañan” al texto, son originales y realizados a modo de Foley, a veces de manera más realista, otras menos, algunos grabados ex profeso, otros creados por medio de sintetizadores.
Cada línea de ganado está precedida del siguiente encabezamiento: “Manual de riesgos laborales. Industrias de la alimentación”, acompañado siempre del mismo grupo de sonidos, creando una suerte de marca sonora. Esto se hace con el fin de reforzar la repetición, recordando así de alguna manera al trabajo repetitivo que se produce en una línea de montaje, tal y cómo se hace en la industria cárnica.
Se contraponen en esta pieza entonces la manera antiséptica de relato del manual de prevención de riesgos laborales, con el hecho irrefutable del cuál somos silenciosos cómplices: la muerte sistemática y organizada de millones de animales no humanos.
Esta suerte de pieza electroacústica, cuyos textos son recitados en castellano y en catalán, es en stereo.
3 El ser expuestos en un escaparate
La tercer instancia es un paisaje sonoro hexafónico exclusivamente creado con sonidos electrónicos y que obedece a la sonificación de datos extraídos del Ministerio de Agricultura, pesca y alimentación (Sacrificio de ganado, 2021).
De esta web se han extraído la cantidad de reces matadas cada mes, durante el año 2021, específicamente del ganado bovino, ovino, caprino, porcino, equino y aves, tal y como se muestra en los gráficos a continuación.
A partir de estos datos se generan 216 sonidos electrónicos (Tongemische - sumatorias de 5 sinusoides) que se ejecutan/controlan/activan a partir de un número aleatorio que va a oscilar entre 1 y 15415 (en el caso del ganado bovino), entre 1 y 8763 (en el caso del ganado ovino y caprino), entre 1 y 5988 (en el caso del ganado porcino), entre 1 y 15415 (en el caso del ganado equino) y entre 1 y 4325 (en el caso de aves).
Estos números obedecen a la cantidad total de agua que se usa para generar 1kg de carne del respectivo ganado.
La cantidad de agua que se usa para generar un kilo de carne fue tomada de la siguiente tabla:
Ahora bien, cabe aclarar que, por ejemplo, de los 15415 litros que se usan para producir carne bovina el 93% es lo que se conoce como agua verde, (agua que procede de la lluvia) y el resto es agua azul (agua de origen superficial o subterráneo) y agua gris (agua utilizada para descontaminar los efluentes y reciclarlos). La comunidad científica considera que se necesitarían entre 550 y 700 litros para producir un kilo de carne de vacuno (incluidas agua gris y agua azul). De acuerdo con la Agencia Nacional de Investigación Agronómica Francesa (INRA), 1 kilo de carne emplearía 50 litros de agua “real” (agua azul) del ciclo.