Escrolea hacia abajo para Castellano.

Sobre l'inconvenient d'haver nascut.

creació: Mila von Chobiak i Fernando Jobke


Del 18 al 21 d'octubre de 18 a 21h
Capelles del CC Convent de Sant Agustí

“Si, antany, enfront d'un mort em preguntava: De què li va servir néixer? Avui em pregunto el mateix davant qualsevol que estigui viu” Emile Cioran - De l'inconvenient d'haver nascut.

“Sobre l'inconvenient d'haver nascut” (títol prestat de “De l'inconvenient d'haver nascut” Llibre d'aforismes antinatalistes sobre el naixement, el no-res, la mort i la reencarnació de Émile Cioran) és una instal·lació sonora que inclou el paisatge sonor, la música electroacústica, així com la gràfica i la vídeo projecció. Aquesta peça, de nova creació, reflecteix i posa en evidència a partir d'aquests mitjans, el tracte al qual és sotmès el col·lectiu animal per la indústria càrnia i les conseqüències que comporta est, tant per als propis animals  no humans, vetats en la seva possibilitat de viure més enllà del calendari i les circumstàncies que li ha imposat l'ésser humà.

“Ningú pot negar el sofriment, la por, el pànic, el terror o la paüra que pot apoderar-se d'alguns animals i del qual nosaltres, els homes, podem donar testimoniatge”. Jaques Derrida – El animal que luego estoy si(guí)endo.

Untitled-Artwork.jpg

Ilustración de Helen Pomfret

Sobre el inconveniente de haber nacido.
creación: Mila von Chobiak y Fernando Jobke


Del 18 al 21 de octubre de 18 a 21h
Capillas del CC Convent de Sant Agustí

“Si, antaño, frente a un muerto me preguntaba: ¿De qué le sirvió nacer? Hoy me pregunto lo mismo ante cualquiera que esté vivo” 

Emile Cioran - Del inconveniente de haber nacido.

“Sobre el inconveniente de haber nacido” (título prestado de “Del inconveniente de haber nacido” Libro de aforismos antinatalistas sobre el nacimiento, la nada, la muerte y la reencarnación de Émile Cioran) es una instalación sonora que incluye el paisaje sonoro, la música electroacústica, así como la gráfica y la video proyección. Esta pieza, de nueva creación, refleja y pone en evidencia a partir de estos medios, el trato al que es sometido el colectivo animal por la industria cárnica y las consecuencias que conlleva este, tanto para los propios animales  no humanos, vetados en su posibilidad de vivir más allá del calendario y las circunstancias que le ha impuesto el ser humano.

“Nadie puede negar el sufrimiento, el miedo, el pánico, el terror o el pavor que puede apoderarse de algunos animales y del que nosotros, los hombres, podemos dar testimonio”. Jaques Derrida – El animal que luego estoy si(guí)endo.